Ultrasonografia - Ecografia Preguntes Freqüents

La Ultrasonografia (popularment Ecografia) és la tècnica de diagnòstic per la imatge que permet estudiar l'interior del cos humà per mitja de sons ultrasònics.

Els aparells d'ecografia emeten feixos d'ones pulsades d'ultrasons a través d'una peça similar a un microfon; És el transductor. En el transductor uns cristalls piezo-elèctrics emeten vibracions ultrasòniques al ser estimulats per impulsos elèctrics. Les pulsacions d'ultrasons son molt breus (0,001 sec), reboten, es dispersen o s'absorbeixen en els teixits del cos del pacient. Una part (1/1000) retorna cap punt d'entrada. El mateix transductor 'escolta' la major part del temps aquests ultrasons retornats (els 'ecos' dels ultrasons que ha emès).

La imatge és en temps real i representa un tall de l'interior del cos del pacient tal com el mira la sonda. Es com si fos una llesta de pa o un tall d'embotit. Actualment fem servir equips que poden reconstruir els estudis en tres dimensions.

Quan més triga a tornar més lluny és l'objecte que el retorna. Això permet al sistema electrònic i informàtic reconstruir una imatge fidel de les estructures internes dels pacients. La resolució de l'ecografia permet veure estructures de menys d'un milimetre.

2. Perquè es posa una crema (gel) ?

Els ultrasons s'apliquen a través de la pell amb l'ajuda d'un gel conductor (gel d'ecografia) que té com a funció principal permetre el pas dels ultrasons del transductor al cos. Fa l'acoblament acústic, evitant el rebot i dispèrsió dels ultrasons entre la pell i el transductor. És de base acuosa i no taca la pell ni la roba i no és al.lergènic.

3. Es nociva per a la salut ?

No. No ho és en l'intensitat usada en diagnòstic. Com en tota pràctica mèdica actual s'aconsella Però el principi 'ALARA' (As Low As Reasonable Achievable = tan baixa com sigui raonablement assolible) que s'aplica en l'ús de la radiacions de les radiografies o scanners s'ha de considerar en totes les tècniques diagnòstiques. La energia dels ultrasons aplicats i dispersats i absorbits pel cos es transforma en ínfimes quantitats de calor. Però també es poden provocar fenòmens de 'cavitació' que podrien arribar a causar dany cel.lular.

4. Què es pot veure per ecografia ?

Qualsevol part del cos sempre que no estigui rodejada per ossos o gas: Desde la pell, al globus ocular, fins als muscles i tendons i cartíleg.
El cervell es pot veure mentres les fontanel.les son obertes en els nens. El mateix passa amb la mèdul.la espinal en els nadons. El maluc del lactant es pot estudiar complert al ser de cartíleg.
A l'abdomen s'esquiven les zones centrals on hi ha més budell, es demana fer l'estudi en dejú. Es poden veure totes les vísceres sòlides: fetge, pàncreas, melsa, úter, ovaris, pròstata, etc. L'úter gestant i l'embrió i el fetus son estudiats fàcilment.
Tots els conductes amb líquid s'identifiquen molt fàcilment: bufeta, via biliar, uréters, artèries i venes i el cor.
Al tòrax s'estudia la pleura i les malalaties que substitueixen l'aire normal dels pulmons per líquid o teixit lesionat.
A les extremitats, muscles, tendons, articulacions, i artèries i venes

L'ecografia no pot estudiar algunes zones: el tub digestiu normal, el pulmó normal, el contingut del cràni i columna en adults, les zones fundes de les articulacions rodejades per òs i parts de l'abdomen si hi ha molt gas intestinal.

Pot veure exemples d'ecografia al nostre fitxer docent

5. Com es miren les imatges ?

Les imatges internes del cos son tomogràfiques, com si es fessin talls complerts del cos. Hi ha un acord generalitzat de com representar els talls del cos que s'obtenen per ecografia, tomografia computada o ressonància magnètica: El pacient està com estirat a una llitera a la nostra dreta; mirem el talls interiors desde els seus peus.
El cap del pacient es a l'esquerra de la imatge si el tallem de cap a peus per davant (talls sagitals)
La dreta del pacient es a l'esquerra de la imatge. en talls pel mig de dreta a esquerra (talls transversals)
La dreta del pacient és a l'esquerra de la imatge en talls que deixarien el cos meitat davant i meitat darrera (talls coronals).
El tall de número més baix es el més proper a la llitera. Si el tal es sagital (en perfil) serà del costat dret.

6. Perquè no son en color les ecografies ?

Els rebots dels ultrasons no porten informació directa de quins son els teixits que els generen. Només d'on retorna més o menys ultrasons. Passa el mateix amb la radiografia, tomografia computada, ressonància magnètica o medicina nuclear. Entre els colors blanc i el negre es poden representar els diferents nivells d'intensitat: entre 64 i 256 nivells de gris en ecografia. Si hi ha poca diferència en un teixit es pot usar 'pseudo-color': aplicar un color arbitraris a cada nivell de gris per fer notar les petites diferències.

El color s'utilitza per donar informació de la direcció en el flux sanguini: cap a la sonda en vermell, al revés en blau; es pot fer coindicor amb el color d'arteries o venes senzillament invertint l'escala de color.

7. Perquè hi han estudis que tenen color ?

Hi ha informació què si que es pot representar amb color: la velocitat i direcció de la sang obtinguts per ecografia-doppler. Els ultrasons reboten amb els globuls vermells de la sang en moviment i això canvia la seva frequència (efecte doppler).
De manera arbitrària es representen amb colors vermell, groc, blau, verd la direcció i velocitat de la sang.
De manera arbitrària s'utiliza color en les imatges 3D per augmentar la seva verissimilitut.

8. Perquè fer ecografia si hi han scanners (Tomografia Computada ) o Ressonàncies ?

L'ecografia es una prova simple, ràpida, cómoda i indolora.
No dona radiació com fa l'escaner (TC, tomografia computada); Un scanner dona la dosi de radiació de 60-300 radiografies de tòrax segons la tècnica i la zona estudiada.
L'ecografia permet fer estudis dirigits a la zona d'interés. La fa un metge especialista directament; dirigeix l'estudi al problema que li han demanat, però el modifica segons el que troba.
Permet veure el flux sanguini amb tècnica Doppler i el moviment de les estructures (muscles, budell).
L'ecografia permet reconeixer directament les imatges de líquid (vasos sanguinis, quists, hematomes, etc) o de calcificacions (càlculs, etc) que demanarien combinar la TC i la ressonància per aclarir-ho.

No utilitza contrast endovenós, com en fan servir, amb moltíssima freqüència, l'escaner o la ressonància. (Hi ha contrastos en ecografia però s'utilitzen molt rarament: el seu ús permet caracteritzar alguns tipus de tumor i millorar les imatges de Doppler)

La ressonància causa claustrofòbia en un 15-20% de pacients, no es pot fer a pacients amb febre dons puja la temperatura del cos.

9. Què son els estudis en 3D (tridimensionals) ?

Al explorar el pacient es poden obtenir grups de talls paral.lels que corresponen a un bloc del cos del pacient. Per proceès informàtic es possible retallar i representar els diferents teixits del pacient per demostrar millor algunes característiques o ajudar planificar un tractament. Les imatges obtingudes es poden reconstruir en altres direccions tal com es pot fer amb scanner o ressonància. Es poden reconstruir les superficies entre dues densitats: Així es poder veure les cares dels fetus dins de l'úter al estar rodejades per líquid amniòtic.

10. Què es el Doppler (Ecografia-Doppler) ?

El fenòmen físic Efecte Doppler es produeix quan una ona rebota en un objecte en movimente (els ràdars de trànsit... ). La freqüència de les ones augmenta o es redueix en proporció a la velocitat de l'objecte que s'acosta o allunya, respectivament.

La freqüència de les ones d'ultrasons varia al rebotar amb els globuls vermells de la sang en moviment. Per procés informàtic es possible representar les diferentes velocitats del torrent sanguini com a colors per demostrar millor les seves característiques.