Criteris de Radioprotecció en Radiologia Pediàtrica

1995, Centenari del Raigs-X


Qualitat de imatge i reducció de dosi: dos conceptes no oposats

Continua essent possible reduir la dosi de radiació a la que s'exposen els pacients si s'apliquen als sistemes actuals (xassís convencionals o digitals) els criteris d'ús més raonables. Aquesta pàgina apunta als següents documents:

Regles d'Or en Radioprotecció:

El criteri sempre a tenir en compta en la exposició a la radiació diagnòstica és el ALARA que és l'acrònim de 'As Low as Reasonablely Achievable', o traduït a la llengua de Llull: Tan baixa com sigui raonablement possible.

Aplicat a la pràctica vol dir:

  • Miliamperatges baixos, ja que els mAs son els que donen la dosi total d'exposició. (Però també son els que formen la imatge i donen el contrast ...).
  • Kilovoltatges alts, ja que el kV elevat aumenta el número de fotons de raigs-X que arriven a impresionar la pel.lícula, i redueixen la radiació absorbida i superficial (tot i que redueixen el contrast).
  • Sistemes radiogràfics més ràpids, que permeten reduir la dosi necessaria per capturar la imatge, amb velocitats 400-800 par. (Cal obtenir una densitat òptica de DO=1, rang DO= 0,8-1,2)
  • Evitar l'ús innecesari de reixa de Bucky en els nens més petits, el que permet reduïr la dosi al 50 % (Excepte si la tècnica amb kV elevat pot generar molta radiació difusa).
  • Us de filtració per endurir la radiació, eliminant la més tova.
  • Colimació a fi de limitar la exposició a la zona d'interès clínic, que permet reduïr la dosi absorbida el 30-50 %, i és l'error més corrent.
  • Protecció del reste del cos i de les zones radiosensibles, tot i allunyades del camp: Gonadas, tiroides, moll de l'os... L'ús de les bandes de cautxut plomat ha de ser rutinari
  • Tècnica i preparació del pacient per evitar dosi excesiva o repetir exposicions: Inmovilització adequada
  • Indicació de les projeccions i dels estudis adequats, evitant els innecesaris.
Aquests criteris s'han d'aplicar tant com sigui possible, i més tenint en compta que depenen molts d'ells de la bona pràctica dels usuaris. És important mantenir-se alerta en quant a no baixar les mesures que redueixen la dosi als pacients.

Fins a l'actualitat no s'ha pogut demostrar un sol cas de patologia induïda per la radiació diagnòstica en esser humà.... Altra cosa és el teòric dany al conjunt del material genètic, ja acumulat al llarg de 6 generacions sotmeses a Raigs-X. Per això, cal procurar tenir la màxima cura en les mesures de radioprotecció.